Noves perspectives sobre el futur del gènere: la importància de la innovació, la diversitat i la accessibilitat
Secció de poesia de la llibreria Finestres de Barcelona// JUDIT RUBIROLA
Ara farà un mes, l’equip d’Entre Línies va assistir a un col·loqui sobre "Com motivar als joves i adolescents a la lectura en el món digital” a la llibreria Ona de Barcelona. Durant una de les aportacions, Jaume Cela, escriptor i editor, va explicar que la crisi de la lectura afecta només a certs tipus de textos, com és el cas de la poesia. Existeix, doncs, una crisi d’aquest gènere? La poesia està en perill d’extinció?
Davant del dubte, obro l’ordinador i em dirigeixo a l'estudi Conecta 2022, un estudi anual que recull diferents dades sobre els hàbits de lectura dels catalans i catalanes. Vaig passant les pàgines amb el ratolí fins arribar al següent apartat: Quina era la matèria de l’últim llibre llegit? Les dades de l’estudi confirmen les paraules de Cela: només un 1,6% del 70,8% dels lectors de literatura, llegeix poesia.
“Quants lectors de poesia
per quilòmetre quadrat?
Baudelaire hauria hagut de ser un lloc de trobada”
Hàbits de lectura i compra de Llibres a Catalunya durant el 2022 // INFORME CONECTA
“De poesia, no en llegeix ningú
Si es vol retornar la poesia al gran públic
Si es vol
Que la gent normal llegeixi poesia
La poesia s’hauria de vendre
Al mateix preu que els grans perfums”
Versos del llibre de Marc Guimo, poeta francès
Qui llegeix poesia?
Però ni les dades oficials, ni les paraules de l'escriptor em convencen i decideixo sortir al carrer a preguntar als alumnes de la Universitat Pompeu Fabra.
Vídeo entrevistes alumnes UPF// JUDIT RUBIROLA
- Llegiu poesia habitualment?
- No, habitualment no, poc sovint, no m’agrada, no…
Aconsegueixo parlar amb quinze estudiants. I de tots ells, només una noia em respon un sí, a la pregunta. Continuo preguntant:
- Si us demanem el nom d’un poeta en qui penses?
- Lorca, Antonio Machado, Maria Mercè Marçal, Jacint Verdaguer, Joana Raspall, Sylvia Plath...
Me n’adono que gairebé tots em parlen de poetes que estan morts. M’animo a preguntar el següent:
- Coneixeu (heu llegit/us sona el nom) d’algun poeta contemporani?
Silencis. Aquesta pregunta costa més de respondre.
“El problema de casa nostra és que la gent no llegeix poesia de quilòmetre zero, preferim marxar fora o buscar els clàssics”
Ramon Bartrina
Bartrina és un dels fundadors d’Edicions Tremendes, una editorial de poesia nascuda al 2015 a Girona. A ell li pregunto si creu que el gènere està en crisi.
“De crisis, n’hi ha moltes, crisi energètica, crisi econòmica, crisi climàtica. Existeix una crisi de la poesia? Depèn de com t’ho miris. La poesia té pocs lectors, però els que té, són molt fidels”
Poesia jove
"Al final la diferència entre una generació i una altra es basa en el consum, en quins productes han consumit. La generació és una separació de consum, una separació capitalista, i prou".
Jun Komura, poeta i llibreter
He quedat per prendre un cafè amb en Jun Komura (Barcelona, 2002). Tinc ganes de preguntar-li moltes coses. Komura va ser el guanyador del VI Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra 2023 i aquest mes de març publica el seu primer poemari: Els enyoooors.
Jun Komura recollint el primer premi del VI Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra 2023 // CARME ESTEVE
Aquest premi l'organitza anualment l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, juntament amb l'Institut Balear de la Joventut i l'Agència Catalana de la Joventut en homenatge al poeta valencià que va ser assassinat el 2011. Un dels objectius i del que fa atractiu el premi és la convivència i el debat entre els finalistes (els onze candidats a guanyar participen en diferents formacions arreu dels territoris catalans). I el guanyador a part de guanyar 2.000 euros, publica a Viena Edicions (com és el cas aquest any, de Komura).
Com va ser presentar-te al VI Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra?
Molt guai, perquè la gent beu cervesa i parla de poesia. Són com unes colònies amb tots els finalistes. El que em va saber greu va ser descobrir el premi per una amiga. Això vol dir que la gent que s'assabenta d'aquestes coses ho fa a través del boca-orella (que no està malament) però ostres tant de bo... Potser la manera de comunicar el premi, ja que té unes característiques diferents d'altres premis hauria de ser d'una altra manera. Però, tema poesia, s'estan fent moltes coses. Per exemple, saps què és l'Horiginal?
No.
L'Horiginal és un cercle de poesia de Sants. Es reuneixen tots els dimecres a les 20.00 i és gratuït obert a tothom. S'hi fan recitals de poesia i presentacions. El públic és molt jove tot i que és un espai intergeneracional.
Mentre parlo amb Komura vaig descobrint que hi ha una comunitat de poesia jove, sobretot a Barcelona molt activa. Se m'acut preguntar-li sobre aquest tema:
Què penses de la poesia jove?
Crec que la categoria de jove, beneficia molt més al mercat que als mateixos joves.
Les editorials pensen: Ausiàs March pels joves és molt avorrit, els hi donarem uns llibres més diluïts, més divertits, amb portades xules i editats per influencers. Aquesta idea de marges d'edat que es fan les editorials, realment penso que són una ximpleria. Primer perquè infantilitza als joves com a públic i després perquè devalua molt la literatura que es ven.
Llavors només parlem de literatura jove com la capacitat dels joves a consumir literatura. Mentre els joves comprin llibres, ja està bé.
Que un autor no pugui explotar tots els recursos narratius que té, per què, ui, és molt complicat no atreure el públic jove, penso que és una lògica molt perillosa. Per mi la literatura va molt més enllà d'un llibre publicat.
I si parlem de poesia... la poesia és un món molt friqui, per això jo, no tinc la sensació de ser un autor que ha publicat
Poesia jove: Els enyoooors de Jun Komura i Cara B d'Èlia Serrano// JUDIT RUBIROLA
Per què creus que la poesia és un món friqui? Què creus que falla perquè els joves no llegeixin ni en tinguin referents actuals?
Crec que és friqui perquè és un gènere minoritari. I què crec que falla? Penso que memoritzar-te les característiques de la generació del 27 no serveix de res si, en canvi, en totes les classes no ens llegim un trist poema. Això crec que és el que falla.
Em pregunto quanta gent que haurà dit Lope de Vega (referint-se al vídeo anterior) se'n recorda d'un poema seu
Què s'ensenya de poesia?
"Poesia és sinònim de mandra, perquè la poesia que ens han ensenyat és poesia de persones mortes"
Enric Kahn, nutricionista, poeta i autor del poemari Biografía de un poeta perdido i la novel·la Dos flores son más fuertes si juntas pasan sed
Enric Kahn, en una presentació del seu darrer llibre// ENRIC KAHN
L'Enric (Artesa de Segre, 1998) m'explica que fa unes setmanes va anar a fer uns tallers de poesia a l'institut Ronda de Lleida. Només començant l'activitat va preguntar als alumnes:
Qui us imaginàveu que vindria avui a fer-vos el taller?
Els nois i noies van respondre: una persona gran, amb bigoti, un home panxut i avorrit...
Aquesta és la imatge que tenien els alumnes del que és ser poeta.
L'Enric va continuar preguntant; A qui li fa mandra el taller de poesia?
Tothom va aixecar la mà. Perquè la poesia que ens han ensenyat, és poesia de persones mortes, allunyada de la nostra realitat.
Aconsegueixo parlar amb l'Èlia Serrano (Girona, 2004) actriu, poeta i autora del poemari Cara B (Edicions Tremendes) i li faig la mateixa pregunta: Què falla perquè els joves no llegeixin poesia?
Foto de presentació de l'Èlia a Cara B// ÈLIA SERRANO
"La poesia no és un gènere atractiu pels joves, per què s'ensenya malament"
I com podem fomentar la poesia, perquè els joves no en tinguin una visió tan arcaica? L'Èlia em dona idees: em parla de portar la poesia cap a un terreny més actual amb moviments com el Poetry slam (l'escenificació de la poesia).
"Llegir poesia costa molt, normalment. Però si primer la veus escenificada i després et donen el llibre tot canvia. És un gènere que va creixent, va agafant el seu espai. És un gènere que potser l’has d’anar apropant poc a poc i presentar-lo de manera diferent".
Com fomentar la poesia entre els joves?
Torno a sortir al carrer per preguntar als joves estudiants de la UPF què creuen que es pot fer per fomentar la poesia.
Vídeo entrevistes alumnes UPF// JUDIT RUBIROLA
Les respostes: Xarxes socials, Jocs Florals, concursos, ensenyar autors contemporanis a les escoles…
Poesia al segle XIX
Vivim en una època on la poesia ja no segueix una mateixa norma. Hi ha mil maneres de fer poesia i de viure-la: des de poesia plàstica, l'escènica (edicions Tremendes promou aquest tipus de poesia) com la clàssica de tota la vida.
Poesia, dansa i música: jove: La presentació de Cara B d'Èlia Serrano al Centre Cívic de Sant Narcís, Girona// EDICIONS TREMENDES
"Si ho veiem simplement com un consum: qui compra més llibres de poesia, evidentment sortim perdent. A mi m'agrada mirar-ho més com que la gent jove li està donant importància a les lletres i a la paraula.", explica Jun Komura.
"Vivim envoltats de poesia. La poesia és en el llenguatge, en el sentit que és una funció de la llengua. Per exemple quan t'ho dius: sona el telèfon; estàs fent servir una metonímia per què no és el telèfon el que sona, està sonant el timbre".
I afegeix: "Entre la poesia i la música no trobo que hi hagi tanta diferència a vegades. A mi per exemple el flamenc m'encanta, les seves lletres són superpoètiques. La Zowi, és molt divertida, però és molt difícil escriure com ella".
Komura explica que si redrecéssim tota aquesta atenció inconscient de poesia (música), es guanyarien molts lectors de poesia conscient.
"Si la música actual, tot i no ser del tot comercial pot ser atractiva pels joves, jo també crec que és possible fer una poesia que sigui així i que sigui accessible pels joves".
"No s'ha de fer una poesia mastegada i "instagramejable" perquè els joves la consumeixin. Si la gent continua escoltant música, pagant per anar a veure concerts o pensant en lletres de cançons quan està trist, també pot pensar en poemes".
Comments