La comunitat de llibres a les xarxes socials està en auge i transforma el mercat editorial
Llibres populars de BookTok i Bookstagram // BARNES & NOBLES
Fa temps que es comenta la famosa frase de “la gent jove no llegeix”, però les xarxes socials mostren tot el contrari. Els fenòmens de Bookstagram i Booktok (els més coneguts) han permès veure la quantitat de persones joves d’arreu del món que són aficionats a la lectura. De fet, el Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Espanya 2022 desmenteix aquest mite i confirma que els nens i els adolescents són les persones que més llegeixen al territori espanyol.
Què és Bookstagram i BookTok?
Aquests dos conceptes que fa temps que tenen presència fan referència a la comunitat de llibres a les xarxes socials, en concret, a les aplicacions d’Instagram i TikTok (tot i que la comunitat lectora també és present a plataformes com Twitter i YouTube). En aquest col·lectiu, els usuaris (la majoria gent jove) parlen sobre la seva passió per la lectura. Hi ha contingut de tota mena: ressenyes literàries, recomanacions de llibres, autors que es donen a conèixer, clubs de lectura, intercanvi d’opinions, lectures conjuntes, publicació de frases de llibres... Tot el que estigui relacionat amb la literatura té cabuda en aquestes plataformes.
La gent que publica contingut s’anomenen bookstagrammers i booktokers, que són els influencers dels llibres que fan publicacions en format de fotos, reels i instastories, i utilitzen la creativitat i l’originalitat a l’hora de penjar contingut. Actualment, hi ha més de 60 milions de publicacions a Instagram amb el hashtag #bookstagram, i el hashtag#BookTokEspañol acumula més de 4.000 milions de visualitzacions a TikTok. Per veure el creixement, només cal observar que l’any 2021, a Espanya, el hashtag #BookTok tenia més de 7.000 milions de visualitzacions, enfront de les 165.000 milions de visualitzacions que acumulava l’agost de 2023, fet que el converteix en un moviment massiu que no para de créixer, segons dades de la plataforma. Això demostra que la generalització de què la gent jove no llegeix no és veritat, ja que hi ha una gran quantitat de persones que estan en aquesta comunitat que es dediquen a parlar exclusivament sobre el seu amor per la lectura.
Aquest fenomen de parlar sobre llibres a les xarxes socials, però, no és nou. Els seus inicis estan a YouTube, on els anomenats booktubers explicaven (i expliquen) els últims llibres que s’havien llegit, feien bookhauls (mostrar els llibres que s’havien comprat) o comentaven què tenien pensat llegir pròximament. Mentre que a booktube els vídeos són més llargs, a TikTok són vídeos curts, que van al gra del missatge que volen expressar.
Per què té tant d’èxit aquest fenomen?
Una de les parts positives de la comunitat és el fet que els usuaris poden interactuar entre ells, és un espai dinàmic i es reben comentaris i feedback de manera immediata. Segons Francisco Albarello, l’escriptor de Entre libros y pantallas: los booktubers como mediadores culturales, a molts usuaris els agrada formar part de la comunitat perquè els que parlen sobre llibres no són especialistes, experts ni crítics literaris, sinó que són gent que, simplement, decideix parlar sobre llibres com si ho fessin amb el seu grup d’amics, el que provoca que s’utilitzi un vocabulari fresc i actualitzat. No és una comunitat on es consumeix el contingut de manera passiva, sinó que hi ha interacció i és un espai actiu. Per tant, la clau de l’èxit d’aquest moviment és la comunicació informal, segons argumenta Nicole Etchevers, doctora en Comunicació Audiovisual i professora del Màster d’edició Digital a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Com a resultat, no cal ser expert per penjar vídeos, ni tenir recursos i material professional per ser creador de contingut, a tothom qui li agradi llegir pot convertir-se en bookstagrammer i booktoker.
El fenomen que converteix els llibres en bestsellers
Bookstagram i BookTok no només han fet que els lectors puguin compartir les seves opinions i els seus gustos literaris, sinó que han desencadenat un gran impacte en la indústria literària. Aquestes plataformes s’han convertit en grans aliades d’editorials, llibreries i escriptors, que envien exemplars de llibres a determinats usuaris perquè se’ls llegeixin i els comentin a les xarxes, donant les seves opinions honestes. Això provoca que s’impulsin les vendes, ja que els llibres tenen molta propaganda i publicitat i, fins i tot, que alguns es converteixin en bestsellers. De fet, cada vegada és més comú veure llibres que són promocionats amb frases com “fenomen a TikTok” o “sensació a TikTok”.
Així mateix, hi ha hagut ocasions on llibres que feia temps que estaven al mercat van experimentar un gran augment de les seves vendes. Dos casos paradigmàtics d’això són We Were Liars d’E. Lockhart i They Both Die at the End d’Adam Silvera. El primer, publicat en 2014, feia anys que ja no estava en boca de la gent, però en 2020 es va popularitzar de manera internacional i es va convertir en un bestseller a escala mundial. En el cas d’Adam Silvera, el seu llibre es va publicar en 2017 i, quatre anys després, va ser dels exemplars més venuts gràcies a TikTok, segons el New York Times.
A BookTok i Bookstagram es poden trobar llibres de gèneres molt variats, però n’hi ha alguns més populars que altres, com la fantasia, la literatura juvenil, el romanç o la literatura contemporània. A més, no tots els llibres que es fan coneguts són nous, ja que també hi ha llibres clàssics que són molt populars en la comunitat. Alguns exemples de llibres que s’han convertit en fenòmens globals gràcies a aquestes plataformes són The Inheritance Games, Pride and Prejudice, la saga de fantasia Blood and Ash, The Secret History (que fa més de trenta anys que és publicat), The Seven Husbands of Evelyn Hugo, One of Us Is Lying (que ha estat adaptat a sèrie de televisió), The Cruel Prince, o Fourth Wing (que des de la seva publicació es va convertir en viral).
Cal esmentar que les mateixes editorials tenen comptes a aquestes xarxes i també recomanen llibres i parlen sobre novetats al món editorial. Exemples d’això són les editorials Penguin Random House o Planetadelibros. Fins i tot, cadenes de llibreries com Barnes & Nobles als Estats Units ofereixen a les seves botigues seccions dedicades als llibres més populars de BookTok.
Llibreria Barnes & Nobles amb una secció de llibres de BookTok // PLANETA DE LIBROS
Bookstagram i BookTok al panorama català
A Catalunya, aquest fenomen també ha arribat i, tot i que són menys el nombre de persones que participen, també hi ha iniciatives i persones que han decidit formar-hi part utilitzant per expressar-se l’idioma del territori. Una iniciativa que es va crear per fomentar el fenomen en la llengua catalana va ser la comunitat anomenada @elreductecatala (#elreductecatalà), que té com a objectiu fomentar la literatura en català. De la mateixa manera que en el col·lectiu en anglès o en espanyol, es fan reptes literaris, s’intercanvien opinions i es fan lectures compartides, entre d’altres.
Eva Maza, coneguda a Instagram com a @avegadesllegeixo i una de les fundadores del projecte del reducte català, ha explicat a aquest mitjà que ella va començar en aquest món perquè llegia llibres i, passat un temps, no se’n recordava. Va veure que el moviment tenia molts comptes en espanyol i va decidir entrar-hi fent ressenyes en català. “De mica en mica, el moviment va anar creixent, i així va néixer el reducte català, que són els bookstagrammers que ho fan en llengua catalana”, ha explicat l’Eva. També ha manifestat la seva alegria de formar part de la comunitat perquè és “una manera de defensar la llengua i donar visibilitat al català”.
La Bet Molina (@betmolina_), una altra bookstagrammer catalana, ha explicat que aquesta comunitat li sembla una cosa positiva que apropa la lectura a un públic diferent perquè el fet de veure vídeos de persones que llegeixen llibres causa que es doni visibilitat a la lectura. Malgrat tot, la bookstagrammer ha expressat cert malestar quan determinats llibres es fan populars: “A vegades es dona molta visibilitat a coses que no ho mereixen, però si entres en el joc de les xarxes socials, acceptes que la visibilitat no anirà sempre acompanyada de la qualitat”.
Els bookstagrams de @elreductecatala, @avegadesllegeixo i @betmolina_, respectivament
Per una altra banda, hi ha organitzacions com l’Associació de Joves Lectors Catalans, una entitat sense ànim de lucre que pretén fomentar la lectura entre els joves i promoure la literatura juvenil catalana, així com donar suport als creadors de contingut literari a les xarxes (bookstagrammers, booktokers...). L’Anna Pardos i Ripoll, coneguda a xarxes com a Mixa (@mixa_ql), és la presidenta de l’Associació i la creadora del blog “Paraula de Mixa”. La Mixa defensa la comunitat de bookstagrammers i booktokers dient que és molt necessària i que “ajuda a democratitzar la lectura”. “La lectura és molt solitària, però la veritable màgia d’aquesta és poder-la compartir”, ha conclòs la presidenta. La Mixa considera que aquesta comunitat permet als lectors i usuaris conèixer a gent que comparteix la mateixa passió pels llibres i permet descobrir noves lectures que un no hagués imaginat mai, però, sobretot, propensa a sortir de la zona de confort de cadascú.
Hi ha molts comptes i usuaris a la comunitat de bookstagram en català. Algunes de les persones més conegudes són @paraulesdetroia, @cadadialletres, @contracoberta, @meyonbook, @lasaraholmes, @elsbookhunters, o @carlaclavera. Alguns d’ells parlen sobre clàssics de la literatura, altres fan ressenyes de lectures contemporànies, altres fan les ressenyes de manera distesa i pengen fotos estètiques sobre els llibres, però tots comparteixen el mateix gust per la lectura.
Comentarios