Parets de llibres i silencis

Un dia en la jornada laboral d'un bibliotecari

Ander Campos, estudiant de matemàtiques i bibliotecari a la UB // ADRIÀ POLO

L’Ander enfila la plaça Universitat direcció la facultat de matemàtiques de la Universitat de Barcelona. La seva jornada a la biblioteca comença a les cinc de la tarda. La majoria d’estudiants de la facultat, com ell, ja han acabat les classes. Fins a les vuit, com cada dia de dilluns a divendres, deixa de banda els seus estudis i treballa com a bibliotecari. 

El taulell situat a la dreta de la porta principal és el seu espai de treball habitual. Principalment, es dedica a tasques de cara al públic. Durant la tarda, les persones van desfilant fent-li consultes. Alguns, alumnes i professors, volen tornar llibres. Altres li pregunten per un exemplar concret. Quan això passa, emprèn ràpidament la marxa i el localitza d’entre els centenars o milers de llibres que s’enfilen per les parets. 

Quan van avançant les hores i la gent va marxant de la biblioteca, la seva cap li encomana una tasca diferent. La tasca del bibliotecari va molt més enllà del que veiem a simple vista. Dins d’una saleta situada al fons de l'arxiu trobem una pila de llibres malferits. L’Ander els ha de deixar tan nous com sigui possible. Agafa els estris necessaris i, amb una cura digna d’un cirurgià, comença a fer-se càrrec. Amb l’ajut d’un bastonet humiteja les cantonades doblegades dels llibres i les torna a la seva posició. Les cobertes arrancades per l’ús i el pas del temps són encolades i enganxades de nou. 

Aprofitant el moment, i que cap soroll dins de la saleta escapava a la biblioteca, vam poder conversar una estona. El que més em va sorprendre va ser quan em va dir que dins aquell edifici no hi havia cap llibre dedicat a cap cosa que no fos la informàtica o les matemàtiques. No hi ha cap novel·la doncs? - li vaig preguntar abans d'obtenir una resposta negativa. Només lectures relacionades amb els estudis. El que em va semblar més irònic, però va ser quan em va dir el següent:  

“Els que més llegeixen aquí són els professors. Els alumnes venen quasi tots a estudiar i la majoria de llibres que agafen és perquè els necessiten per alguna assignatura. En canvi, he vist professors que quan tornen un llibre encara tenen quaranta més de préstec a casa seva. Això sí, tots dins del termini d’entrega, no els hi puc dir res de dolent.” 

Em va semblar curiós, doncs, que allà on els universitaris passem la major part del nostre temps fos, segurament, el lloc on menys contemplem la possibilitat de llegir. 

Una estona després, vaig aprofitar que l’Ander havia de tornar als prestatges alguns llibres per passejar per la biblioteca. Entre els prestatges pocs estudiants resistien encara, situats tots en silenci davant la pantalla dels seus ordinadors. Alguns, escrivint alguna cosa a la seva llibreta. Cap d’ells amb un llibre a la mà. 

Toquen les vuit i la biblioteca es buida. El bibliotecari travessa la porta i deixa darrere la universitat. Una vegada creuada la plaça, el seu cap desapareix dins d’una de les boques del metro. El seu dia acaba aquí.