Adrià Gordillo parla sobre Detrás de mis Ojos, la seva primera novel·la
Adrià Gordillo amb Detrás de mis Ojos// JUDIT RUBIROLA
Adrià Gordillo (Girona, 2003), és un estudiant del Grau d'Economia a la Universitat Autònoma de Barcelona, apassionat de la lectura i l’escriptura des de ben petit. Després d’anys devorant novel·les, fa un pas endavant i debuta al món editorial amb Detrás de mis Ojos.
Una novel·la psicològica que ressegueix la història d’un bibliotecari turmentat pel seu passat i que amaga molts secrets. Una lluita interna entre el protagonista i la seva ment, on els límits entre la realitat i la ficció es difuminen, i on haurà d'enfrontar-se als seus dimonis interiors. A través dels llibres, el nostre protagonista trobarà un refugi temporal en els llibres, però la veritat sempre el persegueix, amenaçant de consumir-lo. La novel·la explora els traumes de la infància, la depressió, la mort i la violència, i ens convida a reflexionar sobre la fragilitat de la ment humana.
“El llibre es divideix en un pròleg, deu capítols i un epíleg. Cada un d’aquests capítols porta el nom de diferents escriptors que m’han marcat o m’han insiprat per escriure els capítols”
Gordillo ens explica que la idea de la novel·la neix l’estiu passat, després d’anys en els quals l’escriptura havia quedat en segon pla.
“Sempre m’ha agradat escriure, però aquests últims anys, entre el Batxillerat i la Universitat, vaig haver-ho de deixar per centrar-me en els estudis. L’any passat, a principis d’estiu, vaig pensar: per què no provo d’escriure una novel·la ja que tinc temps lliure? Ho vaig intentar, i mira ara estem aquí”.
La novel·la l’has publicada amb Ápeiron Ediciones, són ells qui et truquen o ets tu qui mou fitxa?
Vaig estar al voltant de cinc mesos escrivint la història. A l’octubre, quan l’acabo, em començo a informar de quins passos seguir si la volia publicar. És aquí on decideixo enviar la novel·la a dos editors, més que res, perquè m’aportessin una valoració sobre la novel·la. La valoració va ser bona.
Em vaig esperar al gener, que és quan les editorials obren el període de recepció de manuscrits i la vaig començar a enviar a diferents editorials.
Estem parlant que la vas enviar a les editorials, fa què, dos mesos i ja la tens publicada? Com va anar tot plegat?
Exacte. Vaig enviar-la en total a deu editorials. Tant de Barcelona com de Madrid. I al cap d’una setmana d’haver-la enviat (normalment aquests processos duren bastant més), em va contestar aquesta editorial. Em van dir que l’obra encaixava en la seva línia editorial de novel·la negra i que estaven molt interessats a publicar-la.
En teoria estava programada perquè es publiqués a l’abril, però tot el tema de repassar el text, la maquetació, la portada, etc. ha anat tan de pressa que finalment el mes passat ja en va sortir la venda online. I aquest mes de març ja es podrà trobar a les llibreries.
Fa uns dies vam poder parlar amb l’Adrià Aguacil, un jove escriptor que ens deia el següent: “Quan no tens presència a les xarxes, ets jove i no et coneixen tots tan bé, és molt complicat que una editorial et vulgui publicar”. Tu com a “company de professió”, què n’opines?
Jo quan vaig enviar la novel·la si que em vaig adonar que hi ha editorials que valoren que tinguis llibres publicats. Bàsicament que tinguis ja un recorregut, perquè ells no saben fins a quin punt l’obra (encara que els agradi) funcionarà. Ells funcionen com un negoci i volen que el llibre es vengui.
Jo crec que el tema xarxes socials no és tan essencial a l’hora de publicar-lo, és més important la feina que puguis fer tu. Tu com a escriptor has de vendre el llibre a l’editorial i convèncer-la que realment el teu llibre pot funcionar. La meva experiència em fa pensar que no tenen massa prejudicis ni amb l’edat ni en el recorregut editorial, és a dir que tinguis o no tinguis llibres publicats. De fet, penso que els ha agradat el fet que sigui un autor de primer llibre. Crec que els he sorprès, i per això m’han ofert l'oportunitat de publicar.
Les xarxes socials, però, qvenen després, durant la difusió del llibre. Tot i que l’editorial ja fa la seva feina, tu t’has de buscar la vida per difondre’l via xarxes socials o amb entrevistes com aquesta. I evidentment si tens més presència a les xarxes pots arribar a més gent i ho tindràs més fàcil a l’hora de difondre’l.
D’on vas treure la inspiració pel llibre?
El llibre és el resultat de tres factors: just abans de l’estiu em va coincidir una època en la qual vaig llegir molt, tenia molt temps per escriure i una època una mica complicada. Tot això em va generar molta inspiració per la novel·la. De fet, moltes de les escenes i dels personatges neixen a partir d’aquesta època.
En què s’assemblen l’Adrià i l’Hugo (protagonista de l’obra)?
Els lectors que em coneixen d’aquesta època complicada, m’hi veuran reflectit en la història. En canvi, els lectors que no saben ni qui soc, només hi veuran una història i uns personatges. Per tan sí, hi ha moltes coses de l’Adrià que de manera exagerada (evidentment és una novel·la i s’han ficcionat moltes coses) que recauen en l’Hugo.
De fet, el llibre va ser la meva teràpia per sortir d’aquesta situació. Allà hi vaig deixar moltes de les coses que sentia. Per mi escriure és una mica això, parlar amb mi mateix.
La mort, violència, alcoholisme és molt present al llarg de la història, com i perquè vas decidir abordar aquest tema?
Realment la meva idea no era escriure un llibre tan fosc ni tan trist (riu). Vaig decidir incloure els temes de la violència i de l'alcoholisme per donar-li un toc més obscur; però també per què crec que aquests temes són un reflex de la decadència d’una persona. Si et llegeixes el llibre, veus que moltes d’aquestes coses, el protagonista les fa o per evasió de la seva realitat o bé, perquè tampoc sap el que està fent.
Recomanes la novel·la a persones que estan passant una situació similar?
No. És una novel·la bastant dura. No hi ha eufemismes. Si estàs per un mal mal moment, vigila.
La història representa que té lloc en un futur pròxim on ens presentes un món hostil, creus que el món que ens espera serà així?
Jo presento un món molt sobre poblat però molt fred. Parlo de les malalties mentals, de la depressió i de la soledat. Una mica contradictori: tanta gent i tants recursos però no poden ajudar al protagonista en la seva situació, no? Parlo també del progés tecnològic i la suplementació de les persones. Potser he exagerat una mica, però sí, crec que el món tira cap aquí.
Què esperes que els lectors s'emportin del teu llibre?
M’agraden molt els llibres que quan els llegeixes et transmeten sensacions. Jo en aquest sentit vaig intentar escriure un llibre amb el qual la gent hi despertés una empatia.
Quins són els teus plans per a futures obres?
Sí! Ara estic pensant en una altra idea. Detrás de mis Ojos el vaig escriure sortint d’un mal moment, el meu cap funcionava molt per lliure, i el llibre l’anava seguint. Ara vull provar d’escriure de manera més estructurada.
Comentários