La llibreria Abacus acull un col·loqui per parlar sobre el procés de creació d’Una vida a les muntanyes
Presentació d’Una vida a les muntanyes a l’Abacus de Figueres amb Abraham Orriols, Jacint Casademont i dos representants del Centre d’Excursionistes de l’Empordanès // JUDIT RUBIROLA
El periodista i escriptor Abraham Orriols (Berga, 1996) va presentar el seu primer llibre, Una vida a les muntanyes aquest dilluns a la llibreria Abacus de Figueres. La presentació va consistir en una conversa entre Orriols i el periodista Jacint Casademont, que va servir per aprofundir en el procés de creació de l'obra.
L’acte el van iniciar dos representants del Centre d'Excursionistes de l’Empordanès, posant en context l’argument del llibre a través d’experiències personals. La resta de presentació la va dirigir Casademont, que, des d’un to informal va anar posant temes sobre la taula amb la intenció que Orriols expliqués el “perquè d’això” o el “perquè d’allò altre”.
Sobre el llibre
Una vida a les muntanyes narra la vida de Marina Vilalta, la pastora més vella de Catalunya, guardonada l’any 2022 amb la Creu de Sant Jordi. Actualment viu a Bruguera (Ripollès) i als seus noranta-sis anys, encara surt cada dia a pasturar. El llibre neix de les converses llargues (i curtes) i profundes (però també superficials) entre el periodista i la pastora. La Marina, a través de les seves particularitats i les seves memòries permet a Orriols, explicar gairebé els últims cent anys d’història del món rural del nostre país.
"El nom de Marina s'esvaeix a mesura que la història avança, al final hi veia la meva mare”, va destacar un dels representants del Centre d'Excursionistes, abans de donar pas a la conversa. Orriols va recollir aquesta informació afegint: “En realitat, explica la vida de moltes Marines Vilalta, des de Bruguera es poden explicar moltes altres vides".
Sobre la presentació
El col·loqui va seguir el fil conductor del llibre i dels temes que l’envolten, com ara: el vincle que han acabat creant l’autor amb la protagonista, la percepció de la Marina davant de les problemàtiques actuals (per exemple la sequera o el canvi climàtic) o la relació amb la muntanya i la natura. En aquest sentit, el periodista destacava que l’obra no és una crida a viure a la muntanya. En cap cas ha volgut romantitzar la vida de la pastora, el contrari, l’ha volgut apropar i normalitzar, “Viure a la muntanya també és viure-hi un 2 de febrer”.
Abraham Orriols i un dels representants del Centre d’Excursionistes de l’Empordanès observant i comentant les fotografies del llibre Una vida a les muntanyes // JUDIT RUBIROLA
Amb Una vida a les muntanyes, Orriols s’estrena com a escriptor, però sense allunyar-se gaire del periodisme. “Admiro als periodistes que escriuen novel·les i ho fan bé, com el Quim Monzó. Jo no podria”. El berguedà va explicar que el que li agrada escriure és periodisme d’històries, especialment les històries de persones anònimes, i que si un futur se li proposés escriure un altre llibre, seria d’aquest mateix gènere.
Comentarios